Entradas

TO BE A BETTER PERSON

Imagen
  TO BE A BETTER PERSON   Lyrics: I'm trying to survive in this world of desapointment with my family and friends closer than never i'm trying to survive the losts i had and there is more to come i'm trying to survive the standards of society to be a better person for you and for me to be a better person for you and for me to be a better person for me  and for you to be a better person I'm trying to survive in this world of desapointment with my family and friends closer than never i'm trying to survive the losts i had and there is more to come i'm trying to survive the standards of society to be a better person for you and for me for you and for me for you and for me for me  and for you to be a better person to be a better person to be a better person to be a better person. Letra ( traducida) : estoy tratando de sobrevivir en este mundo de decepción con mi familia y amigos más cerca que nunca estoy tratando de sobrevivir las perdidas que tuve Y hay más por veni

PLAZA REAL

Imagen
                   PLAZA REAL Seen from a future time, which now present, it seems like a dream. Happiness was nothing more than a night in "Glaciar "(Plaza Real). An improvised combo of bohemians, they were posh American boys, out of boy scout hours, with a ripped guitar. They played with great intention "losing my religion" (REM). What a joy at a certain level of drink. What an indelible memory. Ah!... And what to say about the Sidecar march. It was one more attraction of the magical square. An intergenerational institution, it is the Jamboree. When I hung out the most, Steve de Swart played bass. By the way, as this gentleman played, it was simply a great show. That more visceral JAZZ, that blows to the strings, more precise and thoroughly rehearsed. What perfection, almost imperfect and balanced. After the nightly "show", we always had to walk Rambla towards the mountain, and eat some stuffed croissants, which some nomadic street vendors sold us for a

PLAZA REAL

Imagen
                                                  PLAZA REAL   Visto desde un tiempo futuro, que ahora es presente, parece una ensoñación. La felicidad no era más que una noche en Glaciar,   (Plaza Real). Un combo improvisado de bohemios, eran unos chicos pijos norteamericanos, fuera de hora de los boy scouts, con una guitarra escacharrada. Tocaban con gran intención "losing my religion"  (REM). Que alegría a cierto nivel de cogorza. Que recuerdo más imborrable...! Ah!... Y qué decir de la marcha de Sidecar. Era una atracción más de la plaza mágica. Una institución intergeneracional, es el Jamboree. Cuando más lo frecuentaba, tocaba el bajo Steve de Swart. Por cierto, como tocaba este señor, sencillamente era un gran espectáculo. Que JAZZ más visceral, que golpes a las cuerdas, más precisos y ensayados a conciencia. Que perfección, casi imperfecta y equilibrada. Pasado el "show" nocturno, siempre nos quedaba , el caminar Rambla hacia montaña, y devorar unos cruasan

PLAÇA REIAL

Imagen
PLAÇA REIAL Vist des d'un temps futur, que ara és present, sembla un somni. La felicitat no era més que una nit a "Glaciar"(Plaça Reial). Un combo improvisat de bohemis, eren uns nois pijos nord-americans, fora d'hora dels boy scouts, amb una guitarra escatarrada. Tocaven amb gran intenció "losing my religion" (REM). Quina alegria a cert nivell de "cogorza". Quin record més inesborrable. Ah!... I què dir de la marxa de Sidecar. Era una atracció més de la plaça màgica. Una institució intergeneracional és el Jamboree. Quan més ho freqüentava, tocava el baix Steve de Swart. Per cert, com tocava aquest senyor, senzillament era un gran espectacle. Quin JAZZ més visceral, quins cops a les cordes, més precisos i assajats a consciència. Quina perfecció, gairebé imperfecta i equilibrada. Passat el "show" nocturn, sempre ens quedava, el caminar Rambla cap a muntanya, i devorar uns croissants farcits, que per allà, uns venedors ambulants n

PLAZA REAL

Imagen
            PLAZA REAL  Vu d'un temps futur, qui est maintenant présent, cela ressemble à un rêve. Le bonheur n'était rien de plus qu'une nuit à "Glaciar"(Plaza Real). Un combo improvisé de bohèmes, c'étaient des garçons américains chics, hors des heures de scoutisme, avec une guitare déchirée. Ils ont joué avec beaucoup d'intention "losing my religion" (REM). Quelle joie à un certain niveau de l'alcool. Quel souvenir indélébile. Ah !... Et que dire de la marche Sidecar. C'était une attraction de plus de la place magique. Institution intergénérationnelle, c'est le Jamboree. Quand je traînais le plus, Steve de Swart jouait de la basse. Au fait, comme ce monsieur jouait, c'était tout simplement un grand spectacle. Ce JAZZ plus viscéral, qui souffle jusqu'aux cordes, plus précis et bien rodé. Quelle perfection, presque imparfaite et équilibrée. Après le "show" nocturne, il fallait toujours marcher sur la Rambla vers la

LA FI

Imagen
LA FI  LLETRA: LA FI La vaig trobar al carrer, sense voler, sense res a fer, al carrer sense límit ,  que vam fer de profit, foradat, enfonsat entre malsons, la teva llum arribava al sol, entre prècs i paraules intenses, sabiem que això, no eren coses teves, l'atzar, potser el vent, potser la bondat d'un ésser, potser l'equilibri contra el passat, potser l'ombra s'allarga, jo arronsat... potser el fantasma,  marxa sense fingir, si el vols, vine no ho vull glatir, fins a l'infinit, l'últim sospir, fins on acaba la gent al morir, la gent com tu, lluent i servil, com les que besen, sense fills, com les que engolen els fils, ja només en queden gotims, és la fi , ja només en queden gotims... LA FI {TITI TIME} Traducida al castellano: EL FIN La encontré en la calle, sin querer, sin nada que hacer, en la calle sin límite , que hicimos de provecho, hueco, hundido entre malos sueños, tu luz llegaba al sol, entre ruegos y palabras intensas, sabíamos que esto, no eran

Las canciones del presente Blogger:

Imagen
CANCIONES-SONGS: Estas canciones se distribuyen en varios géneros: pop melancólico, rock agresivo, pop social, pop cómico, rock social... descúbralo usted mismo.  These songs are distributed in several genres: melancholic pop, aggressive rock, social pop, comic pop, social rock ... discover it yourself.

Los relatos del presente Blogger :

Imagen
RELATOS CORTOS - SHORT STORIES: Y que decir de los relatos, son locos, viscerales y incluso censurables, alguno lo he censurado por improcedente...  And what to say about the stories, they are crazy, visceral and even reprehensible, some have been censured as inappropriate ... titi time (c)

La poesía del presente Blogger:

Imagen
LA  POESÍA-POETRY: Esto es un recorrido, entre el mundo de las tinieblas y la realidad más auténtica. Estas poesías son un viaje. This is a journey, between the world of darkness and the most authentic reality. These poems are a journey.  titi time (c)

My free days

Imagen
My free days It sowed every cell in my body; She dazzled me, she tore me apart and came back; My impassive ecosystem never rejuvenated; Between waves of memories and dry fjords; The anguished sea of your absence; My days are authentic, free ... TRANVIA DE VAN GOGH ENAMÓRATE DE ALGUIEN MÁS {MORAT} titi time (c).

Mis días libres

Imagen
 Mis días libres Me sembró cada célula de mi cuerpo; Me encandiló, me hizo trizas y regresó; Mi ecosistema impasible, jamás rejuveneció; Entre olas de recuerdos y fiordos secos; El mar angustioso de tu ausencia; Hace mis días auténticos, libres... ENAMÓRATE DE ALGUIEN MÁS {MORAT} titi time (c).

Els meus dies lliures

Imagen
  Els meus dies lliures Em va sembrar cada cèl·lula del meu cos ; Em va enlluernar , em va fer miques i va tornar ; El meu ecosistema impassible mai va rejovenir ; Entre onades de records i fiords secs ; El mar angoixant de la teva absència ; Fa els meus dies autèntics , lliures ... TRANVIA DE VAN GOGH ENAMÓRATE DE ALGUIEN MÁS {MORAT} titi time (c).