Walden 7 Aquest barri vermell. Aquests nens jugant a les ruïnes de la cimentera. Aquest estany amb ànecs, inventat. Aquests partidets de futbol, a la galeria principal. Aquest futbol a la gespa, d'un cèlebre taller d'arquitectura. Aquest partidàs, contra el barri de Finestrelles del 86, i guanyàrem!!!. Aquests vidres trencats d'un cop de pilota. Aquest "pichi", o beisbol de pobre, o imaginatiu. Aquestes 4 bases de beisbol a la plaça principal. Aquests xiprers. Aquests amics, que eren 2 germans. Aquest amic amb un cadell de gos. Aquest batejar un gosset de carrer, i convertir-lo en la mascota de la colla. Aquesta mini BH, vermella o verda, model del 79. Aquesta massa arquitectònica mig buida. Aquest espai infinit. Aquesta boira espessa, de 10 metres, de visibilitat. Aquest vent incessant. Aquest verd als vessants. Aquests ramats. Aquesta filmació del 1992, de “el amante bilingüe” (1993). Aquesta societat, mig utòpica. Aquestes xarxes que ens feien d'un altre

LES CORTS  Aquest Parra, a qui caldria donar drets d'autor. Aquestes noies amb la samarreta, passada per lleixiu. Aquest Màrqueting delirant. Aquest aprovar cinc de set al setembre. Aquests moments atzarosos. Aquest kiriki. Aquests ulls de serp. Aquesta festa casolana i salvatge del 92, per la qual encara avui, em paren pel carrer. Aquesta samarreta del 93. Aquests repetidors més que enrotllats i grans “persons”. Aquests pantalons trencats. Aquest viatge de final d'etapa, que va caure, a darrera hora. Aquest familiar, d'Ismael Serrano. Aquest barri exquisit. Aquest casal de joves. Aquesta glorieta. I tants “aquest” ebris. Aquest rugbi improvisat als jardins. Aquest caminar de punta a punta del barri. 05/1992 09/1994 05/2013 ÚLTIMAMENTE {ISMAEL SERRANO}   TITI TIME (C)

  CAN CLOTA Aquest colar-se a la pista de l'escola. Aquest xerrar de les intimitats més sufocants, en un cotxe abandonat, a l'estepa de l'extraradi. Aquestes cases encantades. Aquest clavar la llima al fang. Aquesta col·lecció del vuitanta-quatre. Aquestes rutes, per coves del “bosc”, que no era més que un parc. Aquestes serps i aquests conills, del camp. Aquestes bales. Aquests trons de mà. Aquest xafardeig constant. EL SITIO DE MI RECREO  {ANTONIO VEGA} TITI TIME (C).

PLAÇA REIAL Vist des d'un temps futur, que ara és present, sembla un somni. La felicitat no era més que una nit a "Glaciar"(Plaça Reial). Un combo improvisat de bohemis, eren uns nois pijos nord-americans, fora d'hora dels boy scouts, amb una guitarra escatarrada. Tocaven amb gran intenció "losing my religion" (REM). Quina alegria a cert nivell de "cogorza". Quin record més inesborrable. Ah!... I què dir de la marxa de Sidecar. Era una atracció més de la plaça màgica. Una institució intergeneracional és el Jamboree. Quan més ho freqüentava, tocava el baix Steve de Swart. Per cert, com tocava aquest senyor, senzillament era un gran espectacle. Quin JAZZ més visceral, quins cops a les cordes, més precisos i assajats a consciència. Quina perfecció, gairebé imperfecta i equilibrada. Passat el "show" nocturn, sempre ens quedava, el caminar Rambla cap a muntanya, i devorar uns croissants farcits, que per allà, uns venedors ambulants n

LA FI  LLETRA: LA FI La vaig trobar al carrer, sense voler, sense res a fer, al carrer sense límit ,  que vam fer de profit, foradat, enfonsat entre malsons, la teva llum arribava al sol, entre prècs i paraules intenses, sabiem que això, no eren coses teves, l'atzar, potser el vent, potser la bondat d'un ésser, potser l'equilibri contra el passat, potser l'ombra s'allarga, jo arronsat... potser el fantasma,  marxa sense fingir, si el vols, vine no ho vull glatir, fins a l'infinit, l'últim sospir, fins on acaba la gent al morir, la gent com tu, lluent i servil, com les que besen, sense fills, com les que engolen els fils, ja només en queden gotims, és la fi , ja només en queden gotims... LA FI {TITI TIME} Traducida al castellano: EL FIN La encontré en la calle, sin querer, sin nada que hacer, en la calle sin límite , que hicimos de provecho, hueco, hundido entre malos sueños, tu luz llegaba al sol, entre ruegos y palabras intensas, sabíamos que esto, no eran

  Els meus dies lliures Em va sembrar cada cèl·lula del meu cos ; Em va enlluernar , em va fer miques i va tornar ; El meu ecosistema impassible mai va rejovenir ; Entre onades de records i fiords secs ; El mar angoixant de la teva absència ; Fa els meus dies autèntics , lliures ... TRANVIA DE VAN GOGH ENAMÓRATE DE ALGUIEN MÁS {MORAT} titi time (c).

 L'escalf Sentir-se arrupit no és per falta d'escalf; Amb el soroll de les urpes de la soletat; Entre mossegades d'encens sublim; Joia i germanor, evitant la falsetat; Al cel s'enfila l'eixam, ramat prim; Entre arrugues, hores mortes i cops de falç;... L'EMPORDÀ {SOPA DE CABRA} TITI TIME (c).

 LA MERY (Una gran persona amb qui sempre, en tot moment, podies ser tu mateix). ET TROBEM A FALTAR MERY 💓 YOUTUBE ORIENTATIU: LA MERY LA LLETRA: LA MERY Em diuen Mery I sóc així Tinc mala llet... Em diuen Mery I sóc així Tinc dos gatets... Em diuen Mery I sóc així Sóc bona gent... Em diuen Mery I sóc així Estimava el tiet... Tornada : Però ara ja no tinc força, Desitjo una vida ben dolça... Em diuen Mery I sóc així Tinc mala llet... Em diuen Mery I sóc així Tinc dos gatets... Em diuen Mery I sóc així Sóc bona gent... Em diuen Mery I sóc així Estimava el tiet... Tornada: Però ara ja no tinc força, Desitjo una vida ben dolça... Em diuen Mery I sóc així... Em diuen Mery I sóc així... Em diuen Mery I sóc així... Em diuen Mery I sóc així... I sóc bona gent. Sóc bona gent. Sóc bona gent. Em diuen Mery I sóc així... Sóc bona gent. titi time (c)