RUTA III

Aquest any ja hi tornem a ser , el fet es que no ens ha tocat l’euromillón, per això tornem a fer una ruta económica de les nostres com l’any passat .Hi anem en Rafa amb el bigoti afaitat ,així se’ns fa estranya la seva imatge però potser per fi trobarà novia ....En Rafa és garantia d’energia deu fer la fotosíntesi , fet que el retroalimenta cíclicament o bé te unes cél.lules fotoeléctriques a la pell ... En Teixi es l’altre viatger , en Teixi és el putero més simpàtic que conec i el cinturó negre més pacific del seu barri ,tot i que un dia a la parada del tramvia, uns brètols el van intentar atracar, i la veritat es que se’n van endur unes bones i merescudes garrotades marcials. Jo en Marc sóc el tercer viatger i no faré comentaris de mi mateix ho deixo per un altre...

BARCELONA

Són tres quarts de cinc i som a l’estatua de Colom , la novetat d’aquest any, es incloure al viatge un nou mitjà de transport, el vaixell, amb ruta Barcelona -Civitta Vechia ( el port de Roma). Per 636 € tenim quatre passatges , tres per nosaltres i un pel cotxe.

Treiem el cap pel port i veiem dos vaixells , a un d’ells amb lletres grans hi diu “GRANDI NAVI VELOCI” no faré més comentaris al respecte...no es el nostre, el del costat si que ho és i és de l’empresa Grimaldi per cert. Deixem el cotxe al parquing del vaixell i pujem a inspeccionar el nostre camarot , el número 9087. Aquest és el vaixell insignia de la companyia , es nou, i esta força bé. L’ambient és molt familiar.

Sopem al bufet lliure per uns 14 euros anem a la discoteca i anem a dormir quan ja estem fregits de sentir en directe cançons populars italianes al més pur estil Berlusconi

quan cantava pels creuers italians ara farà unes décades.

Ja porto uns cinc caputxinos en el que portem d’estada al vaixell,el cinquè me’l prenc a

les nou del matí mentre els meus companys de viatge dormen , surto a coberta i me n’ adono de que som entre Sardenya i Córcega amb una velocitat més reduïda, es veuen ambdues costes força abruptes. El mar es pla i dòcil , situació típicament estival a la mediterrànea.

ROMA – SUD D’ITALIA – SICILIA

A les 16:30 intentant arrivar a Roma ens perdem a l’entorn de Civita Vechia , per les seves muntanyes , veiem les abundants rouredes de la zona , i finalment aconseguim entrar a l’autoestrada i recorrem vuitanta kilómetres fins a arrivar a Roma. Veiem una ciutat amb pins pinyers molt ben cuidats i crescudets que poblen el paissatge urbà. La immensitat arquitectónica es clara , hi ha edificacions antigues i monuments per tot arreu però ens centrem en el coliseu (colloseo) i ja de nit hi passejem pel voltant veien també l’arca de Constantini entre d’altres. Sopem un menú pizza margarita i enfilem per Via Flaminia cap al camping de luxe que ens ha tocat aquest cop. Al matí anem a ciutat del Vaticà , inspecionem la zona , ens fem unes fotografies amb la guardia vaticana i una monja que passava per allà. Després anem pel centre de Roma i marxarem cap a Nàpols.

El paissatge és molt semblant a l’accidentat paissatge català. Arrivem a Nàpols i ens colem en un parquing d’una zona d’oficines mentre cercavem el centre de la ciutat ,finalment hi arrivem , tant a Nàpols com a Roma no es molesten en pintar les linies de la calçada i l’asfalt esta bastant deixat. Hom circula anárquicament i segons els interessos propis.

NÀPOLS-COSENZA-MESSINA

Els edificis de Nàpols en general són bruts , els aniria bé una rentada de cara. Passejem per la zona marítima on veiem un gran port on hi veiem creuers dels més grossos. L’urbanisme aqui no existeix o es molt fluixet.

Ens dirigim a Sicilia per prendre el ferry que va de villa San Giovanni a Messina. El paissatge continua pels contraforts dels apenins i l’autopista es feta a base d’aqüeductes i algun tunel que ens porta a prop de Cosenza i d’aqui anem a la costa del poblet de Fuscaldo on hi trobem un camping molt tronat, però ens bé com aigua de Maig , ja estem extenuats. La gent del camping amb la que xerrem són majoritariament gent del sud d’Italia molt amable i oberta.

A l’endemà passejem per Cosenza que ens sorprem , veiem una ciutat mitjana bastant cuidada. Ens endinsem a un centre comercial per esmorzar , on constatem que un expresso només costa 0,70 € increible i anacrònic per nosaltres , un caputxino costa un euro .

CAMÍ DE SICILIA

De Cosenza anem a la zona de Reggio de Calabria , hi ha incidències i arribem a villa San Giovanni , al seu port, per agafar el ferry a les tres de la tarda. El ferry ens costa 30€. Des del cantó de la península itàlica es veu una illa amb un to marró on es pinta una serralada una mica vella (erosionada) i puntejada de poblets a les seves vessants. Passejem per Messina té com quasi totes les ciutats el que jo en dic edificacions d’estil neo-calssic burgés per no entrar en un camp ferragós. En al cas d’Italia aquest estil burgés consta d’una decoració que emula l’estética clàssica , romana i grega, amb els seus capitells i columnes típiques. Som a latitud 38 graus 15 minuts. Voregem la costa est de Sicilia , prenem l’autopista costera cap al sud. Arrivem a Catania pel camí observem un majestuós Etna amb els seus 3323 m que sembla que fumeja però segurament es un efecte produit pels núvols d’evolució que té al cim.

Som a Catania , es molt més gran que Messina , ambdues ciutats es mouen amb tramvia.

A Catania hi ha molta venda ambulant i a la “polizia” no sembla importar-li.

Tornem a Messina per 3€ que és el que costa l’autopista plagada de túnels . Acampem al camping l’stretto a una zona de festa del nord de Messina.

Ens llevem a les 9 del matí del dia 9 d’Agost de 2008 i ens dirigim a la costa adriàtica per això tornem a passar per Cosenza, Salermo, est de Roma i per una autopista interior , ens dirigim a Pescara per poder empalmar amb la autopista de la costa adriàtica en direcció al nord.

EST – NORD-EST –RIMINI- SAN MARINO-VENECIA

Arrivem a Rimini on ens quedem sense camping , ja esta fosquejant. Per sort i de miracle trobem una habitació en un “albergo” per 75 €. Sopem quelcom i anem de festa a la platja de Rimini , l’”opera” es l’indret on anem a parar amb un ambient privilegiat. Tota la florinata d’Italia corre per aquí , el park génetic i el vestuari es molt vistós. Aqui hi ha nivell , a les cinc de la matinada tornem a l’”albergo” i dormirem fins les 10. Esmorzem en un café de Rimini per un bon preu i enfilem camí cap a Venecia passant abans per San Marino. El recepcionista ens felicita per l’eurocopa recent de la selecció tot fent un recordatori de quina selecció es tetra campiona del món i riu.

Ens dirigim a San Marino , basicament a San Marino el més visitable es un castell medieval que ens recorda una mica al de Carcassone. És una fortaleza immensa. Des

d’aqui a certa alçada divisem la costa adriàtica.

Arrivem a Venècia cap a les 19:00 i ens fem per 14 € amb un pasi de dia dels vaixells que fan el servei de Bus pels canals.Crec que estem al damunt del mítics “vaporetos”.

Primera parada , plaça “San Marco” despres ens dirigim a un illot construit . Tot plegat ens ocupa unes dues hores i mitja. El que em vist ja ho ha vist tothom a moltes pel.lícules(sobretot a les del james bond) i documentals. Només dir que a diferencia d’Amsterdam l’aigua es del mar no es dolça i aqui no necessiten un sistema complexe de comportes com a la ciutat holandesa. L’estil de les construccions direm que es molt sobri, no se exactament que vull dir però queda bé.

ESLOVENIA

Sortim de Venecia esperitats per intentar cercar un camping a Trieste. No ho aconseguim , ens quedem penjats a Trieste. Passegem pel centre,és una ciutat molt maca , és més si algun dia em retiro es un bon lloc on anar a viure , té platja , els Alps per l’hivern a unes passes i la ciutat val molt la pena. Finalment ens resignem a dormir a la primera àrea de servei que trobem , al cotxe. Anem a parar a una àrea de servei que és la primera que hi ha al passar la frontera eslovena. Els preus són europeus.

A primera hora del matí esmorzem a l’àrea , la treballadora de la benzinera té uns ulls d’una altra galaxia , cada cop que els hi miro , hi descobreixo un reflexe de la gama blau-grisós captivadora com poques.

El paissatge és propi d’alta muntanya com ara el pirinenc, però aqui no som a gaire alçada però la latitud 45 graus es deixa notar a més d’altres rutines ciclóniques i isobàriques.

Visitem Lubljana ,capital d’Eslovenia. Ens fem unes fotos amb el simbol de la ciutat ,uns dracs que hi ha en un pont, la ciutat es una postal constant.

VIENA-MATHAUSSEN-INNSBRUCK-FUSSEN-VERONA-MARANELLO-CIVITAVECHIA-BARCELONA

Esta sent un dia du, després d’haver dormit en una àrea de servei eslovena , dormint al cotxe , estem valdats. Però això no s’atura i continuem endavant. Passem per Graz , ciutat austríaca , i finalment cap a les 6 de la tarda hem cercat camping a Viena , un camping molt net i molt correcte.Ens disposem a visitar la ciutat. Aterrem a Kalsplatz ,passem per Staats Oper, fins a arrivar a Stephans platz. Fem un trajecte amb metro passant per una parada que es diu Südtirol també , que crec que és una regió del nord d’Italia que fa algunes décades potser un segle ,( en alguna guerra , segur) , era una regió austríaca però els italians la van anexionar al seu territori. Els països tendeixen a ser nacionalistes i a Viena per això li posen a una parada de metro ,el nom d’ una regió que jo , i històries de historia-ficció del meu avi que em sembla recordar, diria que ja no forma part d’Austria us ho hauria de confirmar però “ si no ne vero e ben trobato “o no??. A Stephans platz som al rovell del rovell de l’ou del centre d’Austria. Ens sorpren que aquesta plaça sigui farcida de les botigues de roba ZARA , semblen quelcom més que botigues de “prêt a porter” amb les seves lletres platejades. A la zona centre n’hi ha unes cinc , deu n’hi do quin troç d’empresa , que internacional.

Veiem una majestuosa catedral on es veu que hi fan un petit concert, hi ha “beacoup de monde” (molta gent) arreu. Passem la nit a Viena , passejem per Viena de nit i anem a parar a un local de lletres verdes que es diu “medusa” hi fem unes cerveses després de caminar tota una tarda per Viena ,ens va bé relaxarnos una mica.Tornem al camping a dormir.

Al matí següent ens llevem relativament dora , a les onze ja som en marxa tot cercant l’esgarrifós indret de Mathaussen. Ens ha costat arrivar-hi tot hi que semblava evident trobar-ho , però d’això ens n’adonem un cop ho trobem , es clar. Ens cobren una entrada simbólica , suposo que per financiar les restauracions que veiem que hi duen a terme. Entrem al recinte , emmurallat, de seguida veiem uns barracons rònecs i amb una olor al seu interior , un tant especial , diria que és una olor històrica . La mort , la destrucció , l’horror i la barbàrie , ens envaeix les pituitàries. Aquesta olor no pot evitar fer-nos venir imatges al cervell ,d’horror. Aquesta olor a fusta vella i a tancat ens ha descol.locat. Veiem recordatoris de tota mena , sobretot als pobles: jueu , polac, gitano,etc.. i fins i tot veiem una placa que fa un homenatge als republicans espanyols. Respirem historia , després de ser a la cámara de gas i als cremadors on feien desaparéixer els cadavers en ple holocaust, l’horror ens envaeix i el silenci i el respecte per l’indret es fa palès. Després de fer treballar tant les emocions i els sentits , ens disposem a veure Innsbruck. Només entrar a Innsbruck veiem el trampolí olímpic,ens endinsem més i passejem per la petita ciutat tirolesa, és molt pulcre i ordenada , és una típica ciutat alpina. A on amb gran enveja veiem que és possible arrivar al peu de les pistes d’esqui amb autopista, quin luxe. Trobem camping a les afores d’Innsbruck, tenim la serralada dels Alps a tocar , però encara som a la vall , veiem alguna congesta de neu als cims i núvols que encapoten les alçades, ens plou de matinada .Esmorzem cap a les deu del matí , un esmorzar fet amb plumecake i nata molt ben presentat i amb nom inpronunciable. Despés d’aquest luxe anem una mica apretats de temps ,es clar el pròxim destí es Füssen .Ens endinsem a la selva negra , veiem llacs que són com petits mars. La selva negra es feta a base de coníferes i espècies d’arbres que volen humitat és molt tupida. El castell de Füssen és tota una atracció , al bus que hi dona accés fins i tot hi sentim parlar català, sota l’anonimat que dona la llengua catalana a l’estranger , per ser una llengua poc parlada. Els catalans que trobem parlen de coses desenfadades i fins i tot de caire un xic personal , però nos els fem saber que nosaltres també sabem català , escoltem tota la conversa .Passem per unes rampes de fusta i ens apropem molt al castell , el fotografiem i marxem. Som al punt més llunyà de tot el viatge o més ben dit a l’indret més al nord.

El proper destí , és Verona . Pel camí veiem que als alps italians, hi ha terrasses de vinyes a algunes de les seves vessants , aqui els alps tenen uns tons més marronots , suposadament per l’influència mediterranea. A la ciutat de Verona hi hem quedat amb en Mario , un xicot que fa anys havia sigut veí al nostre edifici de Barcelona. Estem morts . Veiem el centre de Verona no esta gens malament. En Mario ens ofereix la seva casa i ens fa uns espaguettis “al tonno” , deliciosos a aquestes alçades del viatge. Degustem una grappa artesana , en Mario té els seus contactes , es clar, resulta ser exquisida. Dormim a Verona a cal Mario. Ens despedim d’en Mario que ja parla castellà amb accent italià , la següent parada es Maranello (el museu Ferrari). Poca cosa a dir , molts cotxes i dels bons. Ara són les dues de la tarda i de Maranello hem d’anar directament a Civitavechia passant per Roma. A dos quarts de set embarquem al vaixell , ens va just però arrivem. Quin descans ser en aquest bonic vaixell altra vegada , al nostre camarot per tres. Passejem per la coberta badallant una mica . Fem una migdiada. Cap al vespre sopem i anem al Casino , en el que a l’anada hi haviem perdut 20€ de la forma més ingènua, vist el bé que juguen els qui envoloten la ruleta . Es pot apostar fins a quatre números alhora , posant les fitxes als vèrtex o costats de la quadricula que conté els números, tant de bo ho haguéssim sabut abans. Nosaltres vam apostar a un sol número , i es clar , així és més complicat encertar.

La mar veiem que esta picada , el vaixell té un lleuger vaivé , però , ens hi acostumem sense dificultats, ningú de nosaltres es mareja. Tornem a passar la nit a la discoteca carrinclona que tenen aqui. Tenim una conversa distesa amb una noia de l’est que fa de cambrera , és albanesa , diu que es fa la temporada de sis mesos al vaixell ,cobrant tant sols 660€ i que a l’hivern se’n torna cap a Albania a on hi pot viure gràcies a tot l’estalvi fet a l’estiu, treballant al vaixell, és molt bona noia.

Després de gaudir del trajecte tot el que podem , arribem al port de Barcelona cap a les quatre de la tarda , ens sorprenen les agradables temperatures que ens reben per ser ple Agost. A Sicilia vam patir molta més calor.