Entradas

Mostrando entradas de octubre, 2016

GALLERY

Imagen
GALLERY In the distance it seemed cold squeal of a drunk, but it was the screech of night bus engine that made its route. The gallery in silence. A hunchback lay sleepless, released, his jailbird, resigned to being little more than a piece of furniture. Explosions piston cars, taxis or other cyclically broke the silence and the silence returned. The darkness was floating in a dead sea of light, for which there was no longer anyone. The private terraces, and their owners were deserted and snored. In the parking, lot one constable, between Goytisolo's poems, grumbled carrying garbage and surrounded by concrete, could hear his own echo and free up vital frustrations, he was lonely, very lonely in the city. Goytisolo's poems NAO FAÇO QUESTAO {D.A.M.A.  ft. GABRIEL O PENSADOR} titi time (c)

GALERÍA

Imagen
GALERÍA A lo lejos parecía el chillido frío de un borracho, pero era el chirrido del motor del bus nocturno que hacía su ruta. La galería en silencio. Un jorobado yacía insomne, en libertad, con su pájaro enjaulado, resignado a ser poco más que un mueble. Las explosiones de pistón de los coches, taxis u otros rompían el silencio cíclicamente y volvía  el silencio. La oscuridad flotaba en un mar muerto de luz, para la que ya no había nadie. Las terrazas particulares, estaban desiertas y sus dueños ya roncaban. En el parking, un solo alguacil, entre poemas de Goytisolo, transportaba las basuras y refunfuñaba rodeado de hormigón, podía oír su propio eco y así liberar sus frustraciones vitales, se sentía solo, muy solo en la ciudad.  Poemas de Goytisolo NAO FAÇO QUESTAO {D.A.M.A.  ft. GABRIEL O PENSADOR} titi time (c)

GALERIA

Imagen
GALERIA De lluny semblava el xiscle fred d'un borratxo, però era el grinyol del motor del bus nocturn que feia la seva ruta. La galeria en silenci. Un geperut jeia insomne, en llibertat, amb el seu ocell engabiat, resignat a ser poc més que un moble. Les explosions de pistó dels cotxes, taxis o altres trencaven el silenci cíclicament i tornava el silenci. La foscor surava en un mar mort de llum, per a la qual ja no hi havia ningú. Les terrasses particulars, estaven desertes i els seus amos ja roncaven. Al pàrquing, un sol agutzil entre poemes d'en Goytisolo transportava les escombraries i remugava envoltat de formigó, podia sentir el seu propi eco i així alliberar les seves frustracions vitals, es sentia sol, molt sol a la ciutat. Poemes d'en Goytisolo  NAO FAÇO QUESTAO {D.A.M.A.  ft. GABRIEL O PENSADOR} titi time (c)

GALERIE

Imagen
GALERIE Au loin, cela semblait être le cri froid d'un ivrogne, mais c'était le bruit du moteur du bus de nuit qui faisait son parcours. La galerie en silence L'insomnie à dos d'âne, en liberté, avec son oiseau en cage, se résignait à n'être qu'un meuble. Les explosions de piston des voitures, des taxis ou autres ont brisé le silence cycliquement et le silence est revenu. Les ténèbres flottaient dans une mer de lumière morte, pour laquelle il n'y avait plus personne. Les terrasses privées étaient désertes et leurs propriétaires ronflaient déjà. Dans le parking, un seul huissier, entre les poèmes de Goytisolo, transportait les ordures et les remettait en état de béton, pouvait entendre son propre écho et libérer ainsi ses frustrations vitales, il se sentait seul, beaucoup en ville. Poemas de Goytisolo NAO FAÇO QUESTAO {D.A.M.A.  ft. GABRIEL O PENSADOR} titi time (c)