PLAÇA REIAL

PLAÇA REIAL

Vist des d'un temps futur, que ara és present, sembla un somni. La felicitat no era més que una nit a "Glaciar"(Plaça Reial).

Un combo improvisat de bohemis, eren uns nois pijos nord-americans, fora d'hora dels boy scouts, amb una guitarra escatarrada. Tocaven amb gran intenció "losing my religion" (REM). Quina alegria a cert nivell de "cogorza". Quin record més inesborrable.

Ah!... I què dir de la marxa de Sidecar. Era una atracció més de la plaça màgica.

Una institució intergeneracional és el Jamboree. Quan més ho freqüentava, tocava el baix Steve de Swart. Per cert, com tocava aquest senyor, senzillament era un gran espectacle. Quin JAZZ més visceral, quins cops a les cordes, més precisos i assajats a consciència. Quina perfecció, gairebé imperfecta i equilibrada.

Passat el "show" nocturn, sempre ens quedava, el caminar Rambla cap a muntanya, i devorar uns croissants farcits, que per allà, uns venedors ambulants nòmades, ens venien per un preu més que raonable.


                           

BROTHER IN THE JAMBOREE
{TITI TIME}




                    TITI TIME(C).

Comentarios

Entradas populares de este blog

MERS ROUILLÉES

TAXI

WALDEN 7

Las canciones del presente Blogger:

TO BE A BETTER PERSON

LES CORTS

BAJO EL SIGNO DE MARTE

CAN CLOTA

Los relatos del presente Blogger :